A saber:
- Aquí se toma en los chupaderos, nada de beber en los mamaderos. La cerveza, Pilsener.
- Aquí hay cipotes por todos lados. Que no cunda el pánico, chicas. Así es como llaman aquí a los chiquillos.
28/6/07
Lo de la escala en EEUU fue un bulo
Definitivamente no he puesto el pie en EEUU. Si acaso en Miami. Todo el mundo habla en español, incluso la voz de la megafonía. Cero inglés. Todo latino menos la imbécil tipa de aduanas, de apellido hispánico, de facciones latinísimas y con un uso del español perfecto (eso lo descubrí después, cuando llevabamos un rato de ridículo no-entendimiento. Básicamente por mi pobrísimo inglés, pero el zapato que llevaba en la boca la aduanera tampoco ayudaba mucho. Nota al margen: tengo que aprender inglés. Lo de mi conversación con el de los pantalones rebeldes era una falsa alarma -ver post anterior-. I’m not Muzzy). Al final, en educada deferencia al inmigrante asqueroso que os habla, la tipa se dignó a hacer uso de la infame lengua de sus antepasados, también muy inmigrantes ellos y muy poco (norte)americanos.
Hubo algunos detalles aliviantes: Los pechos operados de las jovencitas, los registros a los viejos en silla de ruedas y una caja de hamburguesas arrastrada por el viento en la pista de aterrizaje me confirmó que, a pesar de lo que podía parecer, estaba en EEUU.
Hubo algunos detalles aliviantes: Los pechos operados de las jovencitas, los registros a los viejos en silla de ruedas y una caja de hamburguesas arrastrada por el viento en la pista de aterrizaje me confirmó que, a pesar de lo que podía parecer, estaba en EEUU.
Identificado sospechoso español en El Salvador
Llegada con tres horas de retraso a San Salvador, tras pasar por Miami i Milan. En aduanas solo me dan 30 días de permiso, muy lejos de los 72 previstos.
La tipa aduanera me advierte que “los españoles no deben meterse en política”. Por lo visto hace dos semanas ‘capturaron’ a dos españoles en una manifestación contra el gobierno, de derechísimas convicciones. Dice que no les sirve que yo sea catalán. Jopeta. Tocará, durante los próximos días, gestionar en inmigración mi adhesión ciega al régimen. Ya me estoy dejando bigotillo.
Por el resto, el viaje ha sido leve. Los de la parte de adelante en los aviones son gordos. No sé si van en Bussines Class por que son gordos o rebosan grasas por ir precisamente en Bussines. No he preguntado.
En el avión he escapado varias veces de un tipo con los pantalones por el sobaco que insistia en saber de mi vida y la de la mitad del pasaje. Cuando la conversación con mi vecino de asiento (italiano, dedicado a los láseres ópticos –flash gordon, optimus price, etc...-) se ha empobrecido he accedido a darle comba al tipo de los pantalones escaladores. Era un yankee la mar de excéntrico. Lo bueno es que he aplicado mis grandes dotes anglófonas. Vaya fiera estoy hecho.
La tipa aduanera me advierte que “los españoles no deben meterse en política”. Por lo visto hace dos semanas ‘capturaron’ a dos españoles en una manifestación contra el gobierno, de derechísimas convicciones. Dice que no les sirve que yo sea catalán. Jopeta. Tocará, durante los próximos días, gestionar en inmigración mi adhesión ciega al régimen. Ya me estoy dejando bigotillo.
Por el resto, el viaje ha sido leve. Los de la parte de adelante en los aviones son gordos. No sé si van en Bussines Class por que son gordos o rebosan grasas por ir precisamente en Bussines. No he preguntado.
En el avión he escapado varias veces de un tipo con los pantalones por el sobaco que insistia en saber de mi vida y la de la mitad del pasaje. Cuando la conversación con mi vecino de asiento (italiano, dedicado a los láseres ópticos –flash gordon, optimus price, etc...-) se ha empobrecido he accedido a darle comba al tipo de los pantalones escaladores. Era un yankee la mar de excéntrico. Lo bueno es que he aplicado mis grandes dotes anglófonas. Vaya fiera estoy hecho.
25/6/07
20/6/07
El Fary 1937-2007
Aquest tio era realment simpàtic.
Per això cal reivindicar el veritable regnat del pop mundial.
Per això cal reivindicar el veritable regnat del pop mundial.
16/6/07
Més videos flipants!
Aquesta setmana el Marcos, l'Oriol S. i un servidor hem anat a Sitges per demostrar als Erasmus del món que és possible fer una excursió a Sitges per menys de 10 euros.
És una cosa òbvia i tirant a estúpida, però d'aquesta pasta estem fets.
Aquí teniu el Marcos en una actuació d'Oscar Mayer. El Sumsi fa d'actor secundari. Jo intento treure la taca de l'objectiu de la camera. Com es pot comprovar, sense cap mena d'èxit.
És una cosa òbvia i tirant a estúpida, però d'aquesta pasta estem fets.
Aquí teniu el Marcos en una actuació d'Oscar Mayer. El Sumsi fa d'actor secundari. Jo intento treure la taca de l'objectiu de la camera. Com es pot comprovar, sense cap mena d'èxit.
10/6/07
9/6/07
Arriben les meduses
La amenaza de la «gelatina venenosa»
La Razón
Medio Ambiente contratará embarcaciones particulares para combatir la plaga de medusas
La voz de Galicia
España planea capturar medusas para que no se acerquen a la costa
El periódico
Atención a las medusas
mallorcadiario.com
Pulpos y medusas gigantes toman la ciudad
Levante
El sector turístico, en alerta ante la plaga de medusas
Grupo Noticias
I tornem-hi amb la troca. No se'n cansen, any rere any, d'avisar-nos de la malvestat de les meduses. Aquest dimonis perversos que no ens deixen mai passar un estiuet a la platja amb la xancleta tranquil·la.
Resulta que a Lloret, Salou o Cancún hem d'estar sempre amb l'ai al cor, no fos cas que ens hi trobéssim bé, de vacances. Aquí el que toca és treballar, fitxar a l'oficina, l'únic lloc del món on trobarem la veritable tranquil·litat. Millor que a l'úter matern.
Sortirem de casa i tindrem por a la carretera, pels embussos i pels accidents, tots ells mortalíssims. També tindrem molta por de sortir al carrer, no fos cas que ens ho robessin tot per la nostra nova condició de turistes.
Tindrem por d'anar al restaurant, perquè tots i cadascun dels empresaris de la restauració ens cobraran de més, ens intoxicaran amb aliments en mal estat i ens duplicaran la tarja de crèdit sense que ens n'adonem.
A l'aeroport patirem overbooking i ens perdran les maletes. I encara menjarem malament, amb càterings fastigosos.
Ja ens ho diuen al telenotícies, ja, que això de marxar de vacances és mal negoci. Ens diuen que hem de baixar pes, per lluir les carns a la platja. Ens diuen que passat l'estiu els índex de divorcis pugen de manera espectacular i que la ressaca postvacacional és d'una virulència mortífera.
Per això i per molt més, absteniu-vos de marxar. Quedeu-vos treballant. No fos cas que acabéssiu amb un somriure a la cara. La cosa més perillosa del món.
Gràcies, informadors del món civilitzat, per fer-me veure que, tancat a l'oficina, no em pot passar res de dolent.
Democratitis aguda
N’hem sentit molt a parlar de democràcia aquests dies d’eleccions municipals. És tanta i tanta la democràcia que ens embarga que hem trobat casos d’una democratitis esfereïdora.
Lizartza (Gipuzkoa), un municipi d’aproximadament 600 habitants, serà governat pel Partit Popular. Fins aquí, res a objectar democràticament. El problema és que el PP ha obtingut set regidors gràcies als 27 vots que ha obtingut. Tornem-ho a repetir dit d’una altra manera. Que amb 27 vots sobre 600 possibles, el PP governarà amb set regidors dels set possibles. Ni Mussolini en el seu millor moment va governar amb tanta majoria.
Ho llegim en una minúscula columna d’El Pais (6-06-07. p.32). Donades les circumstàncies no està de més que ho anem reproduint, a veure si aconseguim revertir el silenciament corporativista i mafiós d’aquests casos flagrants.
Però, què ha passat? Doncs que els 228 vots restants no han valgut per res. O han estat blancs o han estat nuls. Els vots democràtics a ANV i a Abertzale Sozialistak no han valgut absolutament per res. Aquesta majoria de votants han estat exclosos del joc.
Es dona el cas també que cap de les persones de la llista del PP eren habitants de Lizartza, ni tan sols d’Euskadi. Eren de Madrid. Basant-se en el més que democràtic article 182.2 de la llei electoral, tots els noms de la llista del PP han renunciat al seu càrrec i han estat substituïts, a posteriori, per altres demòcrates populars de poblacions properes a Lizartza. És a dir, que cap de les persones que governaran aquest municipi han estat votats. Ni tan sols pels 27 que van dipositar la papereta pel PP.
La democratissísima ‘Llei de partits’ ha aconseguit el que buscaven els de la bicefàlia política espanyola (PPSOE), anar eliminant de mica en mica contrincants. Ara és el País Basc i demà serà un altre lloc. Fins que al final es quedaran sols i els tocarà lliurar el combat definitiu.
Tornem a aquella etapa en què n’hi havia un que ens ensenyava el camí recte a cop de destral. La destral, avui, és la ‘Llei de partits’, que parteix pel bell mig les poques il·lusions democràtiques que ens quedava a aquest conglomerat d'il·lusos malparits anomenat demos.
19/5/07
"Pero ha colado", Conde-Pumpido
Aquest tio s'hi ha fixatPàgina 28, una columneta i a mitja pàgina. Això és el que li dedica el diari El Pais a una notícia escandalosa.
Conde-Pumpido cree que puede haberse “pasado” al impugnar listas
El Pais, 18-05-07
Pels que vulgueu enllestir ràpid, un resum:
El fiscal general de l’Estat ha deixat caure, en un d’aquells esmorzars informatius que acostumen a fer les agències de premsa, que “el dubte és si la Fiscalía ha anat massa lluny” en impugnar gairebé 400 llistes d’ANB, amb la qual cosa han quedat exclosos 4.000 candidats. “Es posible que nos hayamos pasado, pero ha colado”, ha dit.
Després encara assenyala que la Llei de Partits obliga que els 150.000 votants de Batasuna no puguin votar i que s’han d’ilegalitzar totes les llistes. Conde-Pumpido admet que aquesta concepció estableix “una especie de Guantánamo electoral”, en el que l’esquerra abertzale “no pugui votar res” i que, excloent la participació democràtica, només queda la violència. Ho ha dit el fiscal general de l’Estat.
Està bé que, com a mínim, sigui ben conscient d’aquesta obvietat. Llàstima que els mitjans intentin minimitzar la constatació del binomi.
15/5/07
Castigar els fel·ladors
Caldrà vigilar a partir d'ara què ens posem a la boca. Un estudi publicat per la revista mèdica New England Journal of Medicine revela que practicar sexe oral pot causar càncer de boca i faringe. Està bé que ens ho diguin perquè, d'ara en endavant, serem conscients fins a quin punt n'és de poc salubre ficar-se a la boca un formatge que ha caigut a terra, un tomàquet fumigat o determinats penis i vagines.L'estudi l'ha realitzat un equip de la Universitat de Maryland i assegura que mantenir freqüentment relacions sexuals bucogenitals pot tenir una relació directa amb el desenvolupament del virus papill·loma, causant de la majoria de càncers de coll d'úter, boca i faringe.
I jo que sóc un ateu empedreït sempre hi acabo veient la ma del Sant Pare. Benet XVI ha estat aquests dies al Brasil, on en comptes de clamar al cel per la fam i la mortalitat infantil es dedica a demonitzar aquest invent prodigiós anomenat preservatiu. El profilàctic en qüestió ajudaria, entre d'altres coses, a evitar càncers d'úter, boca i faringe, però Benet només hi veu problemes. "Incita a la promiscuïtat", diu.
Tampoc no li deu haver agradat gaire que l'última reina del carnaval paulista, Nani Moreira, hagi dit que el carnaval brasiler és un ritual "diví". Que aquesta senyora relacioni la divinitat catòlica amb un espectacle pagà de dones i homes semidespullats ballant al ritme dels tambors deu haver estat una llosa per la paciència papal. Per això Benet XVI deu entendre com una gràcia de Déu que els promiscus siguin castigats amb càncers malignes del tipus papil·loma, una paraula que s'assembla sospitosament a Papa de Roma. Que Déu me'n guardi de treure'n conclusions esbiaixades.
'És terrible' (c) InfoCast
11/5/07
Marcar vots
Magnífico testarazo de Marcelino ante los comunistasAmb el gol de Marcelino a Rússia en la final de l’Eurocopa de futbol del 1964, l’aparell propagandístic de la dictadura franquista culminava una missió d’Estat. La ‘fúria’ espanyola arribava al seu màxim apogeu gràcies a una pilota al fons de la xarxa. Àrbitres sospitosos i resultats fraudulents van convertir Itàlia en campiona del món el 1936, sota la dictadura de Mussolini. La mateixa retòrica simbòlica que vincula esport i reafirmació nacional va portar fins la victòria l’Argentina del 1978, amb Videla a la comandància.
La victòria esportiva és la culminació de l’esforç personal. En els esports d’equip aquest esforç s’amplifica, es col·lectivitza i empeny les masses enfurismades, que s’hi identifiquen. Des de la política sempre s’ha constatat aquesta capacitat agitadora dels grans esdeveniment esportius i s’ha intentat canalitzar en favor dels interessos propis. El fanatisme de l’aficionat particular converteix la massa en manipulable i engreixadora dels rèdits polítics.
Passen els anys i el vincle es consolida. A la Comunitat Valenciana l’actual govern Camps vincula directament l’arribada de la Fórmula 1 amb la revalidació del mandat del Partit Popular. L’objectiu és mobilitzar el fanàtic esportiu, és la constatació de la força alienant de l’esport. A Getafe el candidat a l’alcaldia, José Luis Moreno (PP), ha situat com a número dos de la llista un romanès. És Gica Craioveanu, un ex-futbolista amb un gran nombre d’admiradors i, possiblement, de futurs votants.
La victòria esportiva és la culminació de l’esforç personal. En els esports d’equip aquest esforç s’amplifica, es col·lectivitza i empeny les masses enfurismades, que s’hi identifiquen. Des de la política sempre s’ha constatat aquesta capacitat agitadora dels grans esdeveniment esportius i s’ha intentat canalitzar en favor dels interessos propis. El fanatisme de l’aficionat particular converteix la massa en manipulable i engreixadora dels rèdits polítics.
Passen els anys i el vincle es consolida. A la Comunitat Valenciana l’actual govern Camps vincula directament l’arribada de la Fórmula 1 amb la revalidació del mandat del Partit Popular. L’objectiu és mobilitzar el fanàtic esportiu, és la constatació de la força alienant de l’esport. A Getafe el candidat a l’alcaldia, José Luis Moreno (PP), ha situat com a número dos de la llista un romanès. És Gica Craioveanu, un ex-futbolista amb un gran nombre d’admiradors i, possiblement, de futurs votants.
7/5/07
3/5/07
Noruega, je t'aime
Estic realment preocupat. Des de fa unes setmanes no surto al carrer que no se m'esglaia el cor pensant que la fi del món és ja inevitablement a prop. Tants d'anys de pensar que tot plegat acabaria amb una invasió d'extraterrestres o amb l'impacte d'un meteorit cabró, i ara resulta que tot es resumeix en dues paraules: canvi climàtic.
O el que és el mateix, que la mare Natura es llevarà un dia i fotrà un d'aquells pets estridents que ho enviarà tot a prendre, mai millor dit, pel cul. Jo que em pensava que tot això de l'ecologisme era una cosa de hippis amb poca feina, una cosa de catastrofistes envejosos de la riquesa empresarial, de pobres, d'okupes i de llunàtics... Però ara els noruecs m'han fet veure la llum.
Els amics vikings, que una altra cosa no, però de llargs en són una estona, acaben de construir la versió 2 de l'Arca de Noè. I jo quan ho vaig saber em va començar a tremolar tot el cos. Mentre a casa nostra les cigales ens gratem la panxa a l'ombra d'un cactus, ells han començat a reunir com a formiguetes 1.500 milions de llavors en un dipòsit construït a l'interior d'una muntanya glaçada. S'hi han gastat gairebé 4 milions d'euros i entre d'altres espècies han reunit llavors de plàtans, faves, blat de moro, arròs, llenties o mandioca. Vaja, un kit de supervivència ben arregladet.
La gent de Noruega ja ha vist clar que la cosa està ben negra. Amb tota la raó del món s'han muntat un campi qui pugui i l'últim que tanqui la porta. I amb aquest panorama fins i tot estem veient ultraneoliberals acèrrims que clamen adveniments apocalíptics per l'economia. Ara se n'adonen que tant desastre natural afecta la butxaca mundial.
Diví. Ara els que manen es posaran les piles i ens exigiran ja definitivament per llei que fem molta bondat, que apaguem cinc minuts els llums i que reciclem el tetrabrick del Don Simón. Quan, entre tots plegats, haguem arreglat una mica el caos natural, ja podran augmentar sense cap càrrec de consciència les seves emissions contaminants.
2/5/07
Roban la casa de Reina mientras jugaba la Champions
El portero fue el héroe del encuentro al salvar dos tiros en la tanda de penaltis de la semifinal, que resolvió el Liverpool por 4-1 (El Pais, 2 taMayo)
Es curioso como se le puede a uno desmoronar la casa mientras le está dando patadas a un balón, o estudiando a Platón.
El portero fue el héroe del encuentro al salvar dos tiros en la tanda de penaltis de la semifinal, que resolvió el Liverpool por 4-1 (El Pais, 2 taMayo)
Es curioso como se le puede a uno desmoronar la casa mientras le está dando patadas a un balón, o estudiando a Platón.
Que curioso volver a casita y entender que en Palencia ya no hay revisores del gas.
Que estas por ahí mal encantado con memeces y que en la trastienda se quema todo.
Suerte tenemos todos que Leonor ya anda y se muestra espontánea ante los periodistas.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
