El 0,5 dels universitaris catalans es masturben amb el radiador

Ara que s’acosten les eleccions ja hi ha un corre-cuita d’enquestadors cibernètics i telefònics que tot ho pregunten per tot saber-ho. És tan prodigiós aquest art de l’enquesta que fins i tot a les universitats se’n fan classes magistrals.

Passa que els enquestadors ja no es prenen la molèstia d’agafar paper i boli i mirar als ulls de qui parlen, per intuir si el que respon es reprimeix la riallada a l’altre cantó del telèfon mentre li diu que si o que no, o si no sap o no contesta.

I després passen coses que serien molt divertides si no fos per aquest poder bíblic que se li atorguen a les xifres. I passa que el 0,5% dels universitaris catalans ens fem galloles servint-nos del radiador.

Ho explicava en un dels seus infal·libles articles el gran Quim Monzó. Un equip d’enquestadors va demanar a un grup de 200 universitaris sobre les seves pràctiques sexuals. I resulta que n’hi havia un que era d’aquells que acostuma a explicar acudits i que va tenir l’ocurrència de dir que ell s’ho feia amb el radiador.

I d’aquí a la ciència de la xifra. Això vol dir que d’entre els universitaris ens hi n’hem de contar 1.000 amb la rutina contumaç del refrec càlid dels calefactors. M’atreviré a citar una estimable companya de vicissituds radiofòniques. “Hi ha tres classes de mentides: les mentides, les maleïdes mentides i les estadístiques. Mark Twain.” Xènia Berta.