http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/cercamedies.jsp?c_paraula=bocamoll
videos 19/12/2007 i 20/12/2007
10/12/07
1/12/07
Humor culinari
En mig d'una conversa sobre la comicitat, l'altre dia n'hi havia un que assajava sobre les virtuts del gènere culinari. Deia el conversador que el menjar té un vincle directe amb la comicitat, una relació que podria ser tan estreta com el que existeix amb la sexualitat (teta, cul, pet, pis, quin riure). El cas és que jo no acabava de compartir aquesta visió seva. No entenia quina gràcia poden tenir uns macarrons, més enllà dels riures estomacals i intestinals. Però vet-ho aquí que passats pocs dies un amic al qual no veia de feia mesos va tenir la bona i casual pensada de regalar-me un llibre de Carlo M. Cipolla que es diu Allegro ma non troppo.
El llibre –que podeu trobar traduït al castellà a Editorial Critica- és un conjunt de textos escrits pel que va ser genial historiador i economista italià. El breu volum s'obre amb un sarcàstic assaig sobre el pebre com a suposat eix motor de la història mundial. Es titula El paper de les espècies (i del pebre en particular) en el desenvolupament de l'Edat Mitjana. És divertidíssim. Cipolla explica en to sorneguer que el pebre va originar la caiguda de l'Imperi romà, l'apogeu del comerç entre Orient i Occident, l'alliberament de la Terra Santa i, fins i tot, l'adveniment del Renaixement italià.
L'element còmic rau en la primarietat del menjar. Com primària és la sexualitat. No és casual que ens faci riure que a un tipus li empastifin la cara amb un pastís. Ni tampoc que algú es tiri un pet. D'aquesta manera, i heus aquí la meva il·luminació, els baixos instints resulta que són l'origen dels riures més naturals i espontanis.
I que els baixos instints tinguin una relació tant directa amb la comicitat fa entendre més coses encara, com pot ser l'èxit de determinats vídeos que corren per internet. N'hi ha de gent que s'empastifa de salsa de tomàquet, que vomita, que pixa, que cuina plats d'ingredients sospitosos i dels que practiquen aquesta variant del sexe culinari que es diu coprofàgia.
Quan ja s'han vist tots aquests vídeos, el més recomanable és llegir el segon capítol d'Allegro ma non troppo, titulat Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana. (c) És terrible. InfoCast
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
