4/1/08
20/12/07
10/12/07
1/12/07
Humor culinari
En mig d'una conversa sobre la comicitat, l'altre dia n'hi havia un que assajava sobre les virtuts del gènere culinari. Deia el conversador que el menjar té un vincle directe amb la comicitat, una relació que podria ser tan estreta com el que existeix amb la sexualitat (teta, cul, pet, pis, quin riure). El cas és que jo no acabava de compartir aquesta visió seva. No entenia quina gràcia poden tenir uns macarrons, més enllà dels riures estomacals i intestinals. Però vet-ho aquí que passats pocs dies un amic al qual no veia de feia mesos va tenir la bona i casual pensada de regalar-me un llibre de Carlo M. Cipolla que es diu Allegro ma non troppo.
El llibre –que podeu trobar traduït al castellà a Editorial Critica- és un conjunt de textos escrits pel que va ser genial historiador i economista italià. El breu volum s'obre amb un sarcàstic assaig sobre el pebre com a suposat eix motor de la història mundial. Es titula El paper de les espècies (i del pebre en particular) en el desenvolupament de l'Edat Mitjana. És divertidíssim. Cipolla explica en to sorneguer que el pebre va originar la caiguda de l'Imperi romà, l'apogeu del comerç entre Orient i Occident, l'alliberament de la Terra Santa i, fins i tot, l'adveniment del Renaixement italià.
L'element còmic rau en la primarietat del menjar. Com primària és la sexualitat. No és casual que ens faci riure que a un tipus li empastifin la cara amb un pastís. Ni tampoc que algú es tiri un pet. D'aquesta manera, i heus aquí la meva il·luminació, els baixos instints resulta que són l'origen dels riures més naturals i espontanis.
I que els baixos instints tinguin una relació tant directa amb la comicitat fa entendre més coses encara, com pot ser l'èxit de determinats vídeos que corren per internet. N'hi ha de gent que s'empastifa de salsa de tomàquet, que vomita, que pixa, que cuina plats d'ingredients sospitosos i dels que practiquen aquesta variant del sexe culinari que es diu coprofàgia.
Quan ja s'han vist tots aquests vídeos, el més recomanable és llegir el segon capítol d'Allegro ma non troppo, titulat Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana. (c) És terrible. InfoCast
30/11/07
21/11/07
Aquests del Rumescu continuen travats en la imitació compulsiva. El vídeo seria un calc de les obres mestres del Ragù... tot i que aquesta vegada se'ls ha de reconèixer un cert esbós de remota gràcia. Lo del Ragù sec és un autèntic puntàs... la resta ni fu ni fa... Seguirem la progressió d'aquests jovenets tan motivats. Ànims!
16/11/07
Una tarda qualsevol. Vestíbul de la Universitat Pompeu Fabra. Un plafó: Jornades de Recerca UPF-Rambla (del 12 al 16 de novembre)...
Estudi dels avions de paper
Introducció
1. Fer 30 avions de paper de diferents models.
2. Llençar-los al pati de l’escola per veure com van.
3. Decidir 3 mides diferents i tornar-ne a fer.
4. Començar a fer el treball.
Metodologia
1. Fer 30 avions de paper de diferents models.
2. Agafar els 2 models que millors resultats donen.
3. D’aquests 2 models canviar les mides, com per exemple de les ales.
4. A partir d’aquests canvis tornar a provar els avions.
5. I finalment mirar si aquests canvis han sigut per millor o per pitjor.
Resultats
1. L’avió que va realitzar una major distància (Silvio) va fer una distància de 13 metres.
2. L’avió que va planejar millor (Planejador) va ser aquest:
Conclusions
1. Els avions que aguanten més a l’aire son els planejadors.
2. Els avions que fan una major distància volant són els que acaben en punxa.
3. És bo aplicar cel·lo a la punxa perquè no es facin bosses d’aire.
4. Per fer que el vol de l’avió sigui millor no és bo ficar un clip a la punxa.
5. Els millors avions són els que estan fets amb paper normal i no amb cartolines perquè les cartolines pesen més.
Estudi dels avions de paper
Introducció
1. Fer 30 avions de paper de diferents models.
2. Llençar-los al pati de l’escola per veure com van.
3. Decidir 3 mides diferents i tornar-ne a fer.
4. Començar a fer el treball.
Metodologia
1. Fer 30 avions de paper de diferents models.
2. Agafar els 2 models que millors resultats donen.
3. D’aquests 2 models canviar les mides, com per exemple de les ales.
4. A partir d’aquests canvis tornar a provar els avions.
5. I finalment mirar si aquests canvis han sigut per millor o per pitjor.
Resultats
1. L’avió que va realitzar una major distància (Silvio) va fer una distància de 13 metres.
2. L’avió que va planejar millor (Planejador) va ser aquest:
Conclusions
1. Els avions que aguanten més a l’aire son els planejadors.
2. Els avions que fan una major distància volant són els que acaben en punxa.
3. És bo aplicar cel·lo a la punxa perquè no es facin bosses d’aire.
4. Per fer que el vol de l’avió sigui millor no és bo ficar un clip a la punxa.
5. Els millors avions són els que estan fets amb paper normal i no amb cartolines perquè les cartolines pesen més.
12/11/07
Rumescu
Ragù destapa unes imatges en exclusiva. Diuen que aquesta publicació 'alternativa' (de què?) que es diu 'Rumescu' està a punt de sortir al carrer. De fet, fonts fidedignes ho han confirmat. Des de Ragù se'ls pronostica un naufragi majúscul.
31/10/07
¿Debat? electoral
Finalment semblava que els estudiants de periodisme de la UPF tindriem delegat. Tot semblava normal abans del debat electoral, però a última hora el candidat Urarte no es va presentar.
Alberto Moral... Delegado-por-la-gracia-de-Dios.
Alberto Moral... Delegado-por-la-gracia-de-Dios.
29/10/07
Renfe
Grandiosa massa humana que resisteix amb paciència il·limitada els més indignes flagels.
Centenars de milers de persones rebotides en trens que no surten i que no arriben.
Sardines caducades. Com perdius: marejats, capficats, torejats, claudicats. Sense trens.
La Ministra ensenya el camí amb la catenària en forma de fuet...
kisshh! "Aceptad la naturaleza de vuestro destino" kisshhh!
I la massa es manté impertorbable. Passatgers peregrins i capcots a la recerca de la terra promesa.
"Vuestro destino... uuhhhh!".
Resistència corcada de senyors i senyores, educats, impassibles, quan convé.
Resistència corcada de senyors i senyores, educats, impassibles, quan convé.
Després del caos –després- bitllets gratuïts. Només faltaria. Qui s'han cregut que som? Estúpids és el que som, estúpids però pacients. Perquè sabem, així ens ho han fet saber, que protestar no val per res. Només faltaria.
No fos cas que ens arribéssim a pensar que tenim cap mena de poder. Poder, el que és poder, només podem indignar-nos. I poder mai més pagaré un bitllet de tren. Perquè, poder, aquest és el meu únic poder. I si em demanen el tiquet i em recorden que no puc no pagar espero que no hi hagi càmeres gravant. Pel que pugui passar.
26/10/07
un títol qualsevol (no és important)
Sospiteu sempre dels llibres que duen els noms dels autors més grans que els títols.
Raül Calàbria
Raül Calàbria
24/10/07
22/10/07
Booooorn to beeeeee wiiiild !!
De vez en cuando (últimamente se vienen prodigando) los publicistas se sacan un as de la manga. Hace algún tiempo se marcaron la siguiente joya:
Hopper vs. Hopper. Metaficción sabrosa.
Pasa también que hay algunas canciones que por siempre jamás están unidas a unas imágenes. Y viceversa. Es ver montado al Hopper en una moto y nos viene la tonadilla a la cabeza. Y es escuchar a los Steppenwolf y acordarse del mostachudo motero.
STEPPENWOLF
Pero resulta que este grupo, aunque suela pensarse lo contrario, no es flor de verano. De acuerdo, nunca dejará de ser el grupo del 'Born to be wild'. Pero para que nadie se conforme con la corteza, ahí va otra tremebunda maravilla.
Escuchala aquí con mejor calidad de sonido (Magic Carpet Ride).
Atención: esto no es un blog -solo- musical. Aunque lo parezca -que viene de pereza-.
Hopper vs. Hopper. Metaficción sabrosa.
Pasa también que hay algunas canciones que por siempre jamás están unidas a unas imágenes. Y viceversa. Es ver montado al Hopper en una moto y nos viene la tonadilla a la cabeza. Y es escuchar a los Steppenwolf y acordarse del mostachudo motero.
STEPPENWOLF
Pero resulta que este grupo, aunque suela pensarse lo contrario, no es flor de verano. De acuerdo, nunca dejará de ser el grupo del 'Born to be wild'. Pero para que nadie se conforme con la corteza, ahí va otra tremebunda maravilla.
Escuchala aquí con mejor calidad de sonido (Magic Carpet Ride).
Atención: esto no es un blog -solo- musical. Aunque lo parezca -que viene de pereza-.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
