31/10/07
¿Debat? electoral
Alberto Moral... Delegado-por-la-gracia-de-Dios.
29/10/07
Renfe
La Ministra ensenya el camí amb la catenària en forma de fuet...
I la massa es manté impertorbable. Passatgers peregrins i capcots a la recerca de la terra promesa.
Resistència corcada de senyors i senyores, educats, impassibles, quan convé.
26/10/07
un títol qualsevol (no és important)
Raül Calàbria
24/10/07
22/10/07
Booooorn to beeeeee wiiiild !!
Hopper vs. Hopper. Metaficción sabrosa.
Pasa también que hay algunas canciones que por siempre jamás están unidas a unas imágenes. Y viceversa. Es ver montado al Hopper en una moto y nos viene la tonadilla a la cabeza. Y es escuchar a los Steppenwolf y acordarse del mostachudo motero.
STEPPENWOLF
Pero resulta que este grupo, aunque suela pensarse lo contrario, no es flor de verano. De acuerdo, nunca dejará de ser el grupo del 'Born to be wild'. Pero para que nadie se conforme con la corteza, ahí va otra tremebunda maravilla.
Escuchala aquí con mejor calidad de sonido (Magic Carpet Ride).
Atención: esto no es un blog -solo- musical. Aunque lo parezca -que viene de pereza-.
9/10/07
DAVID BOWIE (en majúscules)
Amunt amb el volum dels altaveus... STARMAN
Una de les preciositats precioses de la música. Queen+Bowie. UNDER PRESSURE.
Després, el tio es va fent gran i no perd pistonada. REBEL REBEL.
I els homenatges proliferen...
Red Hot Chilli Peppers, sonant millor que mai.
L'homenatge definitiu: la grandíssimia pel·lícula 'Life Aquatic', amb una banda sonora integrada dins de l'acció. La música és a dins, però se surt. Reinterpretació sublim de Bowie per Seu Jorge. LIFE ON MARS.
Un artista incommensurable.
4/10/07
Robbie Williams
Ja fa temps que va sortir aquest video. Ara l'he recuperat i, una vegada més, m'ha semblat sensacional. El recurs de donar-li la volta al mitjó no és res de l'altre món, però és que la plasmació audiovisual, la idea de l'entrevista incrustada, els rostres, la interpretació i la captació dels esperits és (re)sensacional.
El públic d'aquest cabaret som tots nosaltres, els que tot ens ho mirem amb incredulitat. Els rars son els altres, els del vestit de carnaval. La nostra camisa és d'una naturalitat de 60 euros, la perruca de la vedette és xavacana. Ens podrim per dins.
Robbie Williams és un dels pocs artistes de l'anomenat mainstream musical que es pot permetre aquest tipus de cabrioles sense caure en la impostura. Aquest tipus pot marcar-se un dancing infame a lo Carlos Baute i dos minuts després, sense despentinar-se, muntar una critica social verdadera i que supuri una mínima sinceritat. Ja fa temps que en sóc un fanàtic. I ara surto de l'armari per clamar-ho als quatre vents.