A saber:
- Aquí se toma en los chupaderos, nada de beber en los mamaderos. La cerveza, Pilsener.
- Aquí hay cipotes por todos lados. Que no cunda el pánico, chicas. Así es como llaman aquí a los chiquillos.
28/6/07
Lo de la escala en EEUU fue un bulo
Definitivamente no he puesto el pie en EEUU. Si acaso en Miami. Todo el mundo habla en español, incluso la voz de la megafonía. Cero inglés. Todo latino menos la imbécil tipa de aduanas, de apellido hispánico, de facciones latinísimas y con un uso del español perfecto (eso lo descubrí después, cuando llevabamos un rato de ridículo no-entendimiento. Básicamente por mi pobrísimo inglés, pero el zapato que llevaba en la boca la aduanera tampoco ayudaba mucho. Nota al margen: tengo que aprender inglés. Lo de mi conversación con el de los pantalones rebeldes era una falsa alarma -ver post anterior-. I’m not Muzzy). Al final, en educada deferencia al inmigrante asqueroso que os habla, la tipa se dignó a hacer uso de la infame lengua de sus antepasados, también muy inmigrantes ellos y muy poco (norte)americanos.
Hubo algunos detalles aliviantes: Los pechos operados de las jovencitas, los registros a los viejos en silla de ruedas y una caja de hamburguesas arrastrada por el viento en la pista de aterrizaje me confirmó que, a pesar de lo que podía parecer, estaba en EEUU.
Hubo algunos detalles aliviantes: Los pechos operados de las jovencitas, los registros a los viejos en silla de ruedas y una caja de hamburguesas arrastrada por el viento en la pista de aterrizaje me confirmó que, a pesar de lo que podía parecer, estaba en EEUU.
Identificado sospechoso español en El Salvador
Llegada con tres horas de retraso a San Salvador, tras pasar por Miami i Milan. En aduanas solo me dan 30 días de permiso, muy lejos de los 72 previstos.
La tipa aduanera me advierte que “los españoles no deben meterse en política”. Por lo visto hace dos semanas ‘capturaron’ a dos españoles en una manifestación contra el gobierno, de derechísimas convicciones. Dice que no les sirve que yo sea catalán. Jopeta. Tocará, durante los próximos días, gestionar en inmigración mi adhesión ciega al régimen. Ya me estoy dejando bigotillo.
Por el resto, el viaje ha sido leve. Los de la parte de adelante en los aviones son gordos. No sé si van en Bussines Class por que son gordos o rebosan grasas por ir precisamente en Bussines. No he preguntado.
En el avión he escapado varias veces de un tipo con los pantalones por el sobaco que insistia en saber de mi vida y la de la mitad del pasaje. Cuando la conversación con mi vecino de asiento (italiano, dedicado a los láseres ópticos –flash gordon, optimus price, etc...-) se ha empobrecido he accedido a darle comba al tipo de los pantalones escaladores. Era un yankee la mar de excéntrico. Lo bueno es que he aplicado mis grandes dotes anglófonas. Vaya fiera estoy hecho.
La tipa aduanera me advierte que “los españoles no deben meterse en política”. Por lo visto hace dos semanas ‘capturaron’ a dos españoles en una manifestación contra el gobierno, de derechísimas convicciones. Dice que no les sirve que yo sea catalán. Jopeta. Tocará, durante los próximos días, gestionar en inmigración mi adhesión ciega al régimen. Ya me estoy dejando bigotillo.
Por el resto, el viaje ha sido leve. Los de la parte de adelante en los aviones son gordos. No sé si van en Bussines Class por que son gordos o rebosan grasas por ir precisamente en Bussines. No he preguntado.
En el avión he escapado varias veces de un tipo con los pantalones por el sobaco que insistia en saber de mi vida y la de la mitad del pasaje. Cuando la conversación con mi vecino de asiento (italiano, dedicado a los láseres ópticos –flash gordon, optimus price, etc...-) se ha empobrecido he accedido a darle comba al tipo de los pantalones escaladores. Era un yankee la mar de excéntrico. Lo bueno es que he aplicado mis grandes dotes anglófonas. Vaya fiera estoy hecho.
25/6/07
20/6/07
El Fary 1937-2007
Aquest tio era realment simpàtic.
Per això cal reivindicar el veritable regnat del pop mundial.
Per això cal reivindicar el veritable regnat del pop mundial.
16/6/07
Més videos flipants!
Aquesta setmana el Marcos, l'Oriol S. i un servidor hem anat a Sitges per demostrar als Erasmus del món que és possible fer una excursió a Sitges per menys de 10 euros.
És una cosa òbvia i tirant a estúpida, però d'aquesta pasta estem fets.
Aquí teniu el Marcos en una actuació d'Oscar Mayer. El Sumsi fa d'actor secundari. Jo intento treure la taca de l'objectiu de la camera. Com es pot comprovar, sense cap mena d'èxit.
És una cosa òbvia i tirant a estúpida, però d'aquesta pasta estem fets.
Aquí teniu el Marcos en una actuació d'Oscar Mayer. El Sumsi fa d'actor secundari. Jo intento treure la taca de l'objectiu de la camera. Com es pot comprovar, sense cap mena d'èxit.
10/6/07
9/6/07
Arriben les meduses
La amenaza de la «gelatina venenosa»
La Razón
Medio Ambiente contratará embarcaciones particulares para combatir la plaga de medusas
La voz de Galicia
España planea capturar medusas para que no se acerquen a la costa
El periódico
Atención a las medusas
mallorcadiario.com
Pulpos y medusas gigantes toman la ciudad
Levante
El sector turístico, en alerta ante la plaga de medusas
Grupo Noticias
I tornem-hi amb la troca. No se'n cansen, any rere any, d'avisar-nos de la malvestat de les meduses. Aquest dimonis perversos que no ens deixen mai passar un estiuet a la platja amb la xancleta tranquil·la.
Resulta que a Lloret, Salou o Cancún hem d'estar sempre amb l'ai al cor, no fos cas que ens hi trobéssim bé, de vacances. Aquí el que toca és treballar, fitxar a l'oficina, l'únic lloc del món on trobarem la veritable tranquil·litat. Millor que a l'úter matern.
Sortirem de casa i tindrem por a la carretera, pels embussos i pels accidents, tots ells mortalíssims. També tindrem molta por de sortir al carrer, no fos cas que ens ho robessin tot per la nostra nova condició de turistes.
Tindrem por d'anar al restaurant, perquè tots i cadascun dels empresaris de la restauració ens cobraran de més, ens intoxicaran amb aliments en mal estat i ens duplicaran la tarja de crèdit sense que ens n'adonem.
A l'aeroport patirem overbooking i ens perdran les maletes. I encara menjarem malament, amb càterings fastigosos.
Ja ens ho diuen al telenotícies, ja, que això de marxar de vacances és mal negoci. Ens diuen que hem de baixar pes, per lluir les carns a la platja. Ens diuen que passat l'estiu els índex de divorcis pugen de manera espectacular i que la ressaca postvacacional és d'una virulència mortífera.
Per això i per molt més, absteniu-vos de marxar. Quedeu-vos treballant. No fos cas que acabéssiu amb un somriure a la cara. La cosa més perillosa del món.
Gràcies, informadors del món civilitzat, per fer-me veure que, tancat a l'oficina, no em pot passar res de dolent.
Democratitis aguda
N’hem sentit molt a parlar de democràcia aquests dies d’eleccions municipals. És tanta i tanta la democràcia que ens embarga que hem trobat casos d’una democratitis esfereïdora.
Lizartza (Gipuzkoa), un municipi d’aproximadament 600 habitants, serà governat pel Partit Popular. Fins aquí, res a objectar democràticament. El problema és que el PP ha obtingut set regidors gràcies als 27 vots que ha obtingut. Tornem-ho a repetir dit d’una altra manera. Que amb 27 vots sobre 600 possibles, el PP governarà amb set regidors dels set possibles. Ni Mussolini en el seu millor moment va governar amb tanta majoria.
Ho llegim en una minúscula columna d’El Pais (6-06-07. p.32). Donades les circumstàncies no està de més que ho anem reproduint, a veure si aconseguim revertir el silenciament corporativista i mafiós d’aquests casos flagrants.
Però, què ha passat? Doncs que els 228 vots restants no han valgut per res. O han estat blancs o han estat nuls. Els vots democràtics a ANV i a Abertzale Sozialistak no han valgut absolutament per res. Aquesta majoria de votants han estat exclosos del joc.
Es dona el cas també que cap de les persones de la llista del PP eren habitants de Lizartza, ni tan sols d’Euskadi. Eren de Madrid. Basant-se en el més que democràtic article 182.2 de la llei electoral, tots els noms de la llista del PP han renunciat al seu càrrec i han estat substituïts, a posteriori, per altres demòcrates populars de poblacions properes a Lizartza. És a dir, que cap de les persones que governaran aquest municipi han estat votats. Ni tan sols pels 27 que van dipositar la papereta pel PP.
La democratissísima ‘Llei de partits’ ha aconseguit el que buscaven els de la bicefàlia política espanyola (PPSOE), anar eliminant de mica en mica contrincants. Ara és el País Basc i demà serà un altre lloc. Fins que al final es quedaran sols i els tocarà lliurar el combat definitiu.
Tornem a aquella etapa en què n’hi havia un que ens ensenyava el camí recte a cop de destral. La destral, avui, és la ‘Llei de partits’, que parteix pel bell mig les poques il·lusions democràtiques que ens quedava a aquest conglomerat d'il·lusos malparits anomenat demos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
