Renfe

Grandiosa massa humana que resisteix amb paciència il·limitada els més indignes flagels.

Centenars de milers de persones rebotides en trens que no surten i que no arriben.

Sardines caducades. Com perdius: marejats, capficats, torejats, claudicats. Sense trens.

La Ministra ensenya el camí amb la catenària en forma de fuet...

kisshh! "Aceptad la naturaleza de vuestro destino" kisshhh!

I la massa es manté impertorbable. Passatgers peregrins i capcots a la recerca de la terra promesa.

"Vuestro destino... uuhhhh!".

Resistència corcada de senyors i senyores, educats, impassibles, quan convé.

Després del caos –després- bitllets gratuïts. Només faltaria. Qui s'han cregut que som? Estúpids és el que som, estúpids però pacients. Perquè sabem, així ens ho han fet saber, que protestar no val per res. Només faltaria.

No fos cas que ens arribéssim a pensar que tenim cap mena de poder. Poder, el que és poder, només podem indignar-nos. I poder mai més pagaré un bitllet de tren. Perquè, poder, aquest és el meu únic poder. I si em demanen el tiquet i em recorden que no puc no pagar espero que no hi hagi càmeres gravant. Pel que pugui passar.