Estic realment preocupat. Des de fa unes setmanes no surto al carrer que no se m'esglaia el cor pensant que la fi del món és ja inevitablement a prop. Tants d'anys de pensar que tot plegat acabaria amb una invasió d'extraterrestres o amb l'impacte d'un meteorit cabró, i ara resulta que tot es resumeix en dues paraules: canvi climàtic.
O el que és el mateix, que la mare Natura es llevarà un dia i fotrà un d'aquells pets estridents que ho enviarà tot a prendre, mai millor dit, pel cul. Jo que em pensava que tot això de l'ecologisme era una cosa de hippis amb poca feina, una cosa de catastrofistes envejosos de la riquesa empresarial, de pobres, d'okupes i de llunàtics... Però ara els noruecs m'han fet veure la llum.
Els amics vikings, que una altra cosa no, però de llargs en són una estona, acaben de construir la versió 2 de l'Arca de Noè. I jo quan ho vaig saber em va començar a tremolar tot el cos. Mentre a casa nostra les cigales ens gratem la panxa a l'ombra d'un cactus, ells han començat a reunir com a formiguetes 1.500 milions de llavors en un dipòsit construït a l'interior d'una muntanya glaçada. S'hi han gastat gairebé 4 milions d'euros i entre d'altres espècies han reunit llavors de plàtans, faves, blat de moro, arròs, llenties o mandioca. Vaja, un kit de supervivència ben arregladet.
La gent de Noruega ja ha vist clar que la cosa està ben negra. Amb tota la raó del món s'han muntat un campi qui pugui i l'últim que tanqui la porta. I amb aquest panorama fins i tot estem veient ultraneoliberals acèrrims que clamen adveniments apocalíptics per l'economia. Ara se n'adonen que tant desastre natural afecta la butxaca mundial.
Diví. Ara els que manen es posaran les piles i ens exigiran ja definitivament per llei que fem molta bondat, que apaguem cinc minuts els llums i que reciclem el tetrabrick del Don Simón. Quan, entre tots plegats, haguem arreglat una mica el caos natural, ja podran augmentar sense cap càrrec de consciència les seves emissions contaminants.
2 comentaris:
Mentre la cigala toca la guitarra la formiga carreteja amb marbre de carrara. Bo el símil...
Una terrible pregunta. Com a animals que també som, de quin home i de quina dona es treurien els gens per conservar en formol en dita arca (que alguns pot fer venir arcades) a l'espera de la fi del món?
Company Josep Maria, la resposta a la teva pregunta és més clara que l'aigua (que cada vegada ho és menys). Traurien els gens de David Beckham i de la seva estimada Victoria. En els currículums genitals (dels gens) el que més es valora és la sufície. No?
Ànims!
Publica un comentari a l'entrada