Democratitis aguda

N’hem sentit molt a parlar de democràcia aquests dies d’eleccions municipals. És tanta i tanta la democràcia que ens embarga que hem trobat casos d’una democratitis esfereïdora.

Lizartza (Gipuzkoa), un municipi d’aproximadament 600 habitants, serà governat pel Partit Popular. Fins aquí, res a objectar democràticament. El problema és que el PP ha obtingut set regidors gràcies als 27 vots que ha obtingut. Tornem-ho a repetir dit d’una altra manera. Que amb 27 vots sobre 600 possibles, el PP governarà amb set regidors dels set possibles. Ni Mussolini en el seu millor moment va governar amb tanta majoria.


Ho llegim en una minúscula columna d’El Pais (6-06-07. p.32). Donades les circumstàncies no està de més que ho anem reproduint, a veure si aconseguim revertir el silenciament corporativista i mafiós d’aquests casos flagrants.

Però, què ha passat? Doncs que els 228 vots restants no han valgut per res. O han estat blancs o han estat nuls. Els vots democràtics a ANV i a Abertzale Sozialistak no han valgut absolutament per res. Aquesta majoria de votants han estat exclosos del joc.


Es dona el cas també que cap de les persones de la llista del PP eren habitants de Lizartza, ni tan sols d’Euskadi. Eren de Madrid. Basant-se en el més que democràtic article 182.2 de la llei electoral, tots els noms de la llista del PP han renunciat al seu càrrec i han estat substituïts, a posteriori, per altres demòcrates populars de poblacions properes a Lizartza. És a dir, que cap de les persones que governaran aquest municipi han estat votats. Ni tan sols pels 27 que van dipositar la papereta pel PP.

La democratissísima ‘Llei de partits’ ha aconseguit el que buscaven els de la bicefàlia política espanyola (PPSOE), anar eliminant de mica en mica contrincants. Ara és el País Basc i demà serà un altre lloc. Fins que al final es quedaran sols i els tocarà lliurar el combat definitiu.

Tornem a aquella etapa en què n’hi havia un que ens ensenyava el camí recte a cop de destral. La destral, avui, és la ‘Llei de partits’, que parteix pel bell mig les poques il·lusions democràtiques que ens quedava a aquest conglomerat d'il·lusos malparits anomenat demos.