Ayer dormí con la más grande de las cucarachas jamás vista. Las arañas y mosquitos ya los conocía, pero ahora Gregorio S. me acompaña en mis lecturas (La conjura de los necios - gràcies Coll- y Las Historias prohibidas de Pulgarcito - del poeta salvadoreño Roque Dalton -gràcies Carlos-). Lo de la sobreocupación de la pieza se lo perdono al patrono de la casa porque cada mañana me regala un jugo diferente de frutas bien raras, al menos para los que llegamos del otro lado del charco.
Ahí van otro dato más para el regocijo o la envidia de la concurrencia:
- LA HAMACA
A la sombra caribeña de una casa bien aireada... al balanceo de una tarde de invierno salvadoreño, es decir, pleno verano... languideciendo, que es bueno después del ajetreo con el que alguien bien cabrón me castigó todo el año.
3 comentaris:
Un dia, en Raül Calàbria es va despertar en una hamaca centreamericana. Això, per una persona normal, tampoc seria res de l'altre món, però per un estudiant de la pompeu fabra és com passar d'escarabat a panetone d'un dia per l'altre, sí.
Per cert, que per si no n'hi hagués prou jo mateix ahir vaig recordar (a les 11 de la nit) que ràdio sant cugat el millor de la ciutat m'havia apuntat a un postgrau de videoperiodisme ENG que ha començat avui mateix. 15 dies de pompeufabrisme hardversion! Cagundéu, torna-hi amb les càmeres Sony i a fer balanç de blancs i a editar vídeos! Tinc una sensació de dejàfotu terrible. Qui tingués una hamaca i una cuca fera cada nit, sabent que a fora tens una oceà a la dreta i un oceà a l'esquerra...
M'agrada que s'allarguin ton dents eminents...
Publica un comentari a l'entrada