La filla de Carmelo González és especialista en Shakespeare
El candidat de Ciutadans – Partido de la Ciudadania a Sitges per les eleccions municipals serà Carmelo González. L’únic i exclusiu mèrit d’aquest home és haver lliurat una batalla pública per aconseguir que la seva filla rebi l’educació en castellà. Una batalla personal. Per lògica supina, serà el candidat que millor defensi el bé col·lectiu.
Darrerament se l’ha vist en el publireportatge de Telemadrid ‘Ciudadanos de Segunda’. Per cert que, si jo fos Albert Rivera, cap de Ciutadans, denunciaria la cadena pública madrilenya per mofar-se d’aquesta manera tant poc elegant del seu partit. Potser a Madrid no deuen saber que Ciutadans ja és al Parlament i que, per tant, ja són ‘Ciudadanos de Primera’.
El senyor Carmelo González diu, entre d’altres coses, que a l’escola de Sitges “se entretienen mucho en enseñarlos quien es algún poeta local del pueblo, pero sin embargo no dan ni un minuto a explicarles quien es Miguel de Cervantes Saavedra”. El ciutadà Carmelo fa tot un dispendi exhibicionista dels seus grans coneixements sobre l’escriptor manxec. Tant és així que és capaç de dir, aparentment sense pensar-s’ho molt, el segon cognom de l’autor del Quixot. Al senyor candidat de Ciutadans li haurien d’explicar també la virtut de conèixer els veïns d’allà on viu, ni que siguin despreciables “poetes locals”.
Malgrat el seu interès per l’ínclit Cervantes, el senyor González ha matriculat la seva filla al col·legi britànic, on aprendrà a dir shit i whore, unes paraules molt útils per quan vagi a comprar el pa i la senyora Enriqueta li parli en català.
S’ha alçat molt la veu per criticar la poca càrrega lectiva del castellà en els plans educatius i la preponderancia quasi exclusiva del català. Aleshores els integristes de les llibertats, el pluralisme i el bilingüisme es lamenten que no poden triar l’educació que volen pels seus fills (en castellà exclusivament, és clar). O són molt cínics o molt ignorants. Només cal fixar-s’hi una mica per comprovar que els plans educatius de la Generalitat ‘en català’ no fan una altra cosa que perjudicar aquells infants que tenen com a llengua materna el català: a casa el català i a l’escola el català. Resulta que acaben els seus anys d’aprenentatge i el seu coneixement del castellà és una pesta. I malgrat tot no els veig pas manifestant-se ni queixant-se contínuament.
Els que es queixen i es posen les mans al cap són els pares dels nens que aprendran català a l’escola i el castellà a casa, a la televisió, al carrer, a Salamanca, a Logronyo i als jutjats de l’Estat i el Principat.
La meva llengua materna és el castellà, de fet penso en castellà, i per això agraeixo les polítiques de discriminació positiva del català, que m’han permès d’aprendre a un alt nivell la llengua pròpia del lloc on sóc. En canvi molts dels meus amics maternocatalans no han corregut la mateixa sort que jo, perquè el seu nivell de castellà no s’ha desenvolupat suficientment. Per tant, només aquells que tenen el català com a llengua materna tenen dret a queixar-se i criticar aquests plans educatius, ja que tot plegat es converteix en un greuge comparatiu respecte als que tenim el castellà com a llengua maternoeducativa i el català com a llengua acadèmica.
Si el que realment volen és que els seus fills no perdin el temps amb llengües sense ‘projecció positiva’ que els matriculin a l’escola britànica. Com ja ha fet Carmelo González. La seva bona filla aconseguirà en poc temps tenir un nivell suficient d’anglès com per poder arraconar llengües ‘molt menys pràctiques’ com, per exemple, el castellà.
9 comentaris:
discriminàdo, desposseído... Qui ho diria que la teva llengua materna sigui la llenga del manc de lepant.
En una altra línia de coses, goita www.goear.com i fes el favor de penjar-hi lo del Chiquito. T'ho demana el poble. O lo que és lo mateix, un populista.
Te lo diria en Esperanto, pero no puedo, pues en Catalunya lo discriminan. Así que te lo digo llanamente: "Quan vulguis, amor, però només a tu... que aquestes coses són íntimes...".
quanta sabiesa entre l'amic joel i l'amic coll,....quan que n'hauria d'aprendre aquest coi de ciutadà,...
Company Estany (d'Ivars), des de quan bandeges la ve baixa d'en Lluís Llach en mots com sa'vvvfffiesa? (llegit així, en dos temps).
Molta raó tens Calàbria. El video produit pel portal Aixotoca.com és molt gran. Sabies que l'Eric Bertran (El nen dels etiquetatges en català) col·labora amb aquest bloc?
En sóc conscient, i això confirma les meves teories sobre els màrtirs i la política. Tot i que sembli paradoxal el de l'Eric és un cas paral·lel al de Carmelo González.
Casos particulars elevats pels diferents agitadors polítics a casos, presumptament, d'interès general.
L'Èric el tenim ben col·locat i treballant en diferents mitjans, a banda d'haver signat algun llibre. En Carmelo ja el tenim de candidat de C's.
Ja ho sabeu amics, si no trobeu ben bé el vostre futur... convertiu-vos en un màrtir.
m’imagino als meus pares matriculant-me a una escola en àrab (existeixen?). poca putada. suposo que estaria a casa veient tele per satèl•lit tot el dia.
Si els teus pares t'haguéssin matriculat en una escola en àrab, molt em temo que serien titllats d'integristes religiosos, de terroristes i de no sé quines malalties més. Els haurien tancat en una presó de màxima seguretat i a tú t'haguéssin aplicat la llei antiterrorista per a gèrmens d'Al-Quaeda.
Als teus pares de res no els serviria aquest "derecho" que reclama Carmelo Morales que donin a la seva filla la "enseñanza en su lengua materna".
Ieps,....a mi m'agraden els màrtirs,...però els del compàs,...heheheh!!!
Per cert, reclamo escoles en empordanès, només faltaria que els meus fills haguessin de compartir temaris amb els espanyolitzats del sud (valencians), els super metropolitans cools de Barcelona o els companys "secs" i emboirats de ponent,....apa salut i
l'educació és la mare de la ciència
Publica un comentari a l'entrada