11/4/07

Radacsió


Estic dasesperat, no sé cuantes vegades hu hauré de repetir. Mama, que quan em compris els calsotets han de ser Calvin Klein. Els meus collonets de 14 anys estan en plena etapa de creixement i cal oferir-lis les millors prestacions. No vuldras que pensin a l'insti que sóm pobres?


La sudadera ha de ser amb caputxa i que posi Rams 23. Tinc que dir que quan la vaig veure per primera vegada em pensava que era una baratija, però no, es veu que val 60 euros i que és molt guai, perquè la porten aquest i aquell. I li he dit a la mama que me la compri, que seré bo i trauré bones notes. I quan l'ha vist s'ha pensat que era de mercadillu, però no, li he dit que val 60 euros i que la vui, la vui i la vui!


La camisa té que ser Ralph Lauren, perquè avui en dia no es pot anar fet un piltrafa pel món. I què són 80 euros al costat de quedar superbé? I la camiseta sempre Tommy Hilfiger. El banyadó ha de ser Quicksilver i les ulleres Oakley. Les bambes All Star, que abans eren de hippis però ara són de guais.


La mama s'ha surprés molt quan li he dit que aquesta Navidad no volia anar de campaments, que jo volia un bono trimestral per La Pelu perquè em mantinguin sempre el flequillu al lloc. I que no vui ni la mountain bike ni la Play, que jo vui un poster gegant de Monsenyor Jordi Labanda.


I li he dit que ja no menjaré mai més ni macarrons, ni sopes ni mansanes, que m'alimentaré de xapes de Playboy, de samarretes de Bultaco, Guru i Loreak Mendian. I l'altre dia em va pillar fent-me una gallola mirant fotos d'un Wolkswagen Golf, i la mama m'ha dit que això és numés pels grans.


I aquesta és la meva radacsió. La meva radacsió va de que la mort no iguala als rics i als pobres, lu que ens iguala és la marca dels calsotets.

Yordi

(c) 'És terrible'. InfoCast

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Osea me parece fatal, esta vision estigmatizada que teneis los niños pobres de nosotros. Si teneis envidia, que os coma el cocodrilo de Lacoste.

Jusephus ha dit...

Par que vegis, no sé si és la disjuntiva entra al bé o al mal, o
si ja cunfonc la gumina amb la vasalina, paró crec que la bitacura sa surt.

Raül Calàbria ha dit...

Admeto que vaig ser un d'aquells nens infeliços que anava pel món calçant sabatilles de marques blanques.

Anònim ha dit...

Escribe bien el jodío de mi sobrino...

El marroquí