Tot això de les ofertes i els preus és força simptomàtic. Només cal anar al supermercat i fer una repassada als cartells dels productes en oferta: la immensa majoria acaben en 95 o 99. És una pràctica estesa i fins i tot diria que acceptada per tothom, com el fet de pegar la dona.Quan expliquem a un amic quina compra més bona hem fet (relació qualitat-preu) li diem que costa 8 i escaig, i no pas 8.99.
També es força curiós el que passa des de fa un temps amb els restaurants, l’IVA i el cobert. El que fins ara era una cosa poc estesa s’està propagant. És a dir, que el preu que t’anuncien que et costarà la broma (el menjar) no inclou ni els impostos ni el cobert. Home, aquesta forma tan poc dissimulada de convidar-te a estalviar el pagament d’impostos és força revolucionària. Però menjar amb les mans directament de sobre la taula (i no em prengueu per un finolis) jo diria que és més aviat una involució, tenint en compte la utilitat d’aquest invent prodigiós que representa el trio forquilla, cullera i ganivet.
No ho he provat, però s’hauria de veure com reaccionen si portem la cullera de casa i l’IVA l’anem a pagar directament a Hisenda. Suposo que se n’estranyarien i no ho acabarien d’acceptar. Aleshores per quins set sous no ens diuen quin preu, de veritat, haurem de pagar finalment?
D’aquí a poc temps t’oferiran un menú complert per, posem per cas, 10 cèntims: que podria ser el preu d’una ceba. Després, quan sigui l’hora de pagar, ja et cobraran l’enciam, la sal, el tomàquet, el vinagre, el bistec, l’aigua, el pebre, la salseta ... l’IVA i el cobert. Aleshores haurà arribat el moment en què per saber quan pagues hauràs d’anar prèviament a fer la compra pel teu compte i arribar al restaurant només perquè et cuinin els ingredients. Bé, com a mínim no viuràs enganyat, perquè a ca la verdulaire sabràs en tot moment que el tomàquet va a tant el quilo i punt. I tots plegats ja podrem treure la bitlletera del tot confiats i tranquils quan la senyora Engràcia pesi les cebes mentre prem amb el dit i d’amagat la safata de la balança.
5 comentaris:
Molt interessant aquest tiqui taca tiqui taca rodona negreta rodona negreta
El quid de la qüestió és l'Eyetrack III.
Em sembla que val 15.99 eur.
Com a nota al marge m'atreviré a recordar una nota al marge d'Agustí de Foxà. Oh millor encara, la d'un esmperdut que no volia remullar la guitarra un dia de pluja en un recorregut de dos-cents metres i va pillar un taxi. A l'euro i tant d'establiment de línia, als dos de trajecte, s'hi van afegir dos més pel monto d'equipatge pesat que era la guitarra. Encertadament, hi duia el cadàver del papa Wojtila dins.
A vegades hom voldria que la punyalada fos ràpida i mortal, i no lenta i dolorosa.
città aperta?
Città aperta
http://www.repubblica.it/trovacinema/scheda_film.jsp?idContent=119883
Publica un comentari a l'entrada