11/4/07

Mahoma i la muntanya


Si el transport públic no va a l'usuari, l'usuari va a la discoteca. Alguna cosa així ha dit Joan Boada, que ostenta un càrrec molt complicat i enrevessat i parla per boca de la Generalitat. Resulta que quan el jovent surt de festa i vol tornar a casa ben entrada la matinada no hi ha forma d'arribar-s'hi. No pas perquè la borratxera ens emboiri la visió, sinó perquè no hi ha ningú que ens hi porti.

Com que els catalans no tenim prou diners per regalar-nos un transport públic mitjanament digne, ens hi posem fulles i, amb aquesta flegma nostra tan característica, ho arreglem de la manera més senzilla. Si a les cinc del matí, quan tanquen les discoteques, no hi ha metros, ni busos ni trens, doncs obrim les sales de festa una horeta més i qui dia passa any empeny.

Diuen que així el ramat anirà més disgregat i que les molèsties seran menors pels veïns dormilegues. La idea és tant, tant brillant que de retruc s'aconseguirà solucionar el problema de la inexistència de transport públic. I així maten tres mil ocells d'un sol tret.

El mateix Boada ha dit que la petició arriba de les associacions de locals d'oci. Contxo! No en deuen tenir prou de vendre garrafons a vuit euros i encara volen allargar més el negoci a expenses dels nostres fetges. L'essencial és vendre un cubata més. Això i fomentar el negoci d'aquestes dragees amfetamíniques que, quan cal treure forces de flaquesa, ens ajuden a pujar els ànims a l'espera del primer bus del dia.
(c) 'És Terrible'. InfoCast.