El dia del dobló

Definitivament, els nostres costumaris ens han empès a una sèrie d’usos senzillament estúpids. I cal que ens vinguin de fora a explicar-nos que, efectivament, allò que considerem normalíssim, és una estupidesa de la mida d’un elefant amb elefantisme.

Diria que llevar-se el diumenge i comprar alegrement el diari és un costum saludable. Un ritual que segueixo practicant en aquesta banda del món, a l’istme americà. La cosa magnífica, o esfereïdora segons es miri, es que per aquests verals el diari es compra exactament al mateix preu els diumenges que la resta dels dies de la setmana. Entesos: que avui es diumenge i demà serà dilluns, i el món no s’acabarà per aquesta fatalitat. Grandiós.

Aleshores, qui, quan i per quins set sous va decidir a casa nostra que el diumenge el diari costaria el doble o el triple del seu preu habitual? Quin tipus de raonament ximplet trenca el contracte setmanal entre lector i editor que diu que el diari costa tal o pasqual? És potser aquesta quantitat ignominiosa de suplements dominicals el que fa pujar el preu? Qui els ha demanat, aquests extres?

A El Salvador, on els diaris costen cada dia el que han de costar -encara que sembli increïble- els diumenges arriben acompanyats també de diversos suplements, menys en el preu.

Més preguntes, si cal. Qui i amb quina autoritat moral decideix administrar el nostre temps d’oci o de treball dominical? Llegir més, potser? Que la majoria dels mortals no tinguin obligacions laborals els diumenges implica que, indistintament, s’hagi de pagar un 100% més pel producte?

Suposo que els nostres benvolguts editors de diaris ja deuen saber que som prou adults i capaços per, en el cas de tenir temps i ganes de llegir, resolguem comprar –a banda del diari de sempre- algun dels altres diaris o revistes de variada temàtica i format que hi ha al mateix quiosc. És clar que això implicaria per part nostra cert marge de decisió pròpia i personal. I els editors no permetrien mai que ens veiéssim abocats a aquest extrem calamitós. Gràcies.