Com que em sento estúpid, rossego coses estúpides. I hi ha coses estúpides, estupidíssimes, com aquesta estupidesa de la deformació professional.
En els últims anys he treballat, a estones febrilment, en el món de la ràdio. I a mida que t’hi vas ofegant vas perdent la candidesa inicial de quan te l'escoltaves des de fora. Ara estàs tancat a dins de l’estretor de magnetòfons i freqüències modulades, i ja és impossible estar-s’hi sense mirar’s-ho (perquè la ràdio també es mira) amb ulls escrutadors. L’agafes, la retalles, l’enganxes, l’ordenes i l’analitzes del dret i del revés.
Però la roda gira, i un dia sol·licites la propera parada. I baixes. I quan el desamor ha passat, la melancolia et retreu moltes coses, però sobretot que hagis perdut l’amor. Llavors arriba el moment màgic en què fas girar el dial i busques la manera de tornar a estimar aquella ràdio que t’havia arribat a semblar tan lletja. I, patapam, hi tornes a veure. Fins i tot més clar que en els primers dies.
Per despit ja no vols analitzar res, perquè al cap i a la fi no t’ha de servir de res, aquí a fora. I, de nou, l’altaveu supura paraules naïf. Existència tranquil·la, perquè te l’escoltes d’una altra manera.
Una altra manera d'escoltar el món.
En els últims anys he treballat, a estones febrilment, en el món de la ràdio. I a mida que t’hi vas ofegant vas perdent la candidesa inicial de quan te l'escoltaves des de fora. Ara estàs tancat a dins de l’estretor de magnetòfons i freqüències modulades, i ja és impossible estar-s’hi sense mirar’s-ho (perquè la ràdio també es mira) amb ulls escrutadors. L’agafes, la retalles, l’enganxes, l’ordenes i l’analitzes del dret i del revés.
Però la roda gira, i un dia sol·licites la propera parada. I baixes. I quan el desamor ha passat, la melancolia et retreu moltes coses, però sobretot que hagis perdut l’amor. Llavors arriba el moment màgic en què fas girar el dial i busques la manera de tornar a estimar aquella ràdio que t’havia arribat a semblar tan lletja. I, patapam, hi tornes a veure. Fins i tot més clar que en els primers dies.
Per despit ja no vols analitzar res, perquè al cap i a la fi no t’ha de servir de res, aquí a fora. I, de nou, l’altaveu supura paraules naïf. Existència tranquil·la, perquè te l’escoltes d’una altra manera.
Una altra manera d'escoltar el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada